La forma més habitual per expressar el sentit del dia que segueix el dia de què parlem és l'endemà. Per exemple:

L'endemà de fer anys se'n va anar de casa.
No va tornar fins l'endemà.

Aquest mateix sentit també es pot expressar mitjançant les construccions el dia següent i el dia després.

Ara bé, cal tenir en compte que per fer referència a l'anticonceptiu consistent en un comprimit de substàncies hormonals que impedeix la implantació d'un òvul fecundat a la paret de la matriu el terme adequat és pastilla de l'endemà (o píndola de l'endemà), i no pastilla del dia després.